Demà és dissabte. Estic neguitosa, emocionada, contenta.

Hi ha moltes persones apuntades al taller de Relacions Familiars: persones que no conec, persones recomanades per “la millor amiga”,  persones que volen seguir venint després de l’última, persones que conec des de fa molt de temps, …

I comença el taller: em sento molt segura que anirà bé, és a dir, que cadascú trobarà allò que necessita; que posarà més llum, amor i acceptació en la seva vida; o se li obriran noves preguntes i dubtes. Es respira molta fluïdesa, molta tendresa, molta comprensió i escolta, i anem presenciant com els cors s’obren, sobretot cap a dins, és a dir, cap a estimar-se i aceptar-se a si mateix.

Al matí es donen constel.lacions d’expansió, d’autovalidació, de trobar el camí i el sentit a la vida. El dinar és un “pic-nic” en una altra sala, on tothom compartim allò que hem elaborat amb molta cura i amor, un dinar familiar entre iguals.

A la tarda arriben les constel.lacions íntimes de perdó i compassió; de comprensió del patiment dels pares, avis i de tota la nissaga. Les músiques tanquen i obren les constel.lacions familiars fixant les vivències, col.laborant a la modificació cel.lular i profunda de tot allò viscut.

I arriba el comiat, el punt final, i aquí és on la meva meravella arriba al zènit, quan cadascú comparteix allò que s’emporta. Des de: “la responsabilitat d’un mateix és la base de qualsevol canvi”, a “he vist que l’amor existeix, m’he sentit estimada i bressolada com feia anys i anys que no sentia o que potser no havia sentit mai” i “m’emporto consciència de la meva queixa, si en sóc conscient alguna cosa podré fer a partir d’aquí”; i “sento molt més el meu cos des de l’amor i me’n vaig amb ganes de cuidar-lo”; i “em sento borratxa d’amor” ; i “l’agraïment m’envaeix, us estic molt agraïda i també al món i també a la meva família, gràcies”.

Un cop més estic impressionada, sorpresa de la gran meravella de l’ésser humà, de quina gran capacitat d’apertura de cor tenim i de com des de l’agraïment, la compassió, entés com amor sense judici, podem caminar molt més lleugers i poder arribar on el cor, la ment i el cos ens portin, en pura harmonia, fluïdesa, autenticitat i sinceritat.

.