Escoltar a persones que donen punts de vista tan diferents obre moltes finestres i portes. Ens ensenya nous camins, que podem seguir o no, però que està bé que sapiguem que existeixen. Considerar les persones com a individus globals, integrats per totes i cada una de les parts, m’agrada, i no considerar uns símptomes, un quadre, una patologia, una síndrome. Crec en la resiliència, tothom podem tornar a l’estat de salut i d’amor que som en un bon principi, cadascú fa el seu particular camí, i a vegades aquest camí és jutjat i etiquetat pel poder extern que atorguem a professionals: el poder està en cadascun de nosaltres, i la força cap a la sanació també.

Molts professionals ens dediquem a acompanyar i no pas guiar, ja que creiem en l’autoregulació organística i en la força de l’amor i la valoració en allò que l’altre és i no en el que esperem o desitgem que sigui.